Les connexions d’àudio i la necessitat d’un estandar

Un dels trets característics del món del so, especialment abans amb l’analògic però també ara amb el digital, son els cables. Grans embolics de cables per aquí i per allà. N’hi ha de totes mides i colors però mai són intercanviables. De fet amb l’arribada del digital no s’ha substituït a l’analògic sinó que els connectors analògic i digital conviuen a la perfecció.

Tenim una diversitat de mides i formes de connectors d’àudio força dispersa i variada, fet que hem fa plantejar si cal una estandardització dels connectors d’àudio. A priori sembla força necessari ja que la llista de cables connectors es fa molt llarga.

Una petita mostra:

Jack

És el més utilitzat per a connectar instruments com guitarres, teclats al amplificadors o a equips de so professional. També amb la seva versió mini per a auriculars que es contacten a reproductors domèstics .

RCA

Aquest conector prove de la Radio Corporation of America que va ser qui el va patentar als anys 40. Utilitza un cable per a cadacanal que es diferencien generalment per dos colors un blanc i l’altra vermell. Es pot utilitzar un de sol que dona una senyal mono.

cable-componente-audio-y-video-10-puntas-5-rca-5-rca-18m_MLV-F-3031532177_082012

Din

Són uns tipus de conectors que tenen un extrem delimitat per un cilindre metàl·lic on hi ha una sèrie d’agulles (pins) que poden variar depenent de les necessitats de l’aparell. Tenen una posició que està condicionada per una part ressaltada que impedeix fer una connexió errònia.

XLR o CANNON

És el més utilitzat en àudio professional sobretot en mòduls de so d’estudi i micròfons . A vegades també s’utilitzen en il·luminació. Tenen tres agulles que transmeten la senyal d’àudio balancejada o sigui que un a agulla porta la senyal i l’altra la senyal invertida mentre que la tercera agulla fa de massa. Les dues senyals se sumen en el receptor permetent un guany sense fressa i es pot portar a més distancia sense pèrdua de volum i sense interferències.

S/PDIF coaxial

3ra imatge

En aparença s’assembla al RCA pero la senyal complerta es transmet a traves d’un únic cable soportaa audio estèreo i só codificat Dolby Digital però no alta definició perquè no té un ample de banda suficient.

TOS-Link

Es una connexió d’àudio que Toshiba va crear per tal de transportar una senyal òptica que tramet impulsos de llum a través d’un cable de fibra òptica. La seva principal avantatge, és immune a qualsevol interferència electromagnètica. Per altrabanda és moilt fràgil i no pot tenir una llargada superior a 10 m.

En aquest video es poden veure alguns conectors que ja he explicat i algun més:

I la llista encara podria seguir amb més connectors analògics i digitals, obstant cada connector compleix amb la seva funció i és necessari per a un tema concret. I hi ha també una única ha una raó de pes que és suficient per no tenir estàndard: el digital segueix necessitant a l’analògic per poder captar el so(d’un instrument per exemple).

En definitiva, els mil cables d’àudio ens poden complicar la vida, sobretot si no som endreçats, però no hi podem fer res, és una fauna necessària per poder tenir, escoltar i treballar l’àudio analògic i digital sense problemes. El laberint de cables és encara a dia d’avui l’única via de conversió i transmissió de so analògic i digital.

Si que a nivell de transmissió únicament digital no s’ha creat un estàndard i potser estaria bé ja que actualment conviuen molts protocols; com Dante, Ethersound, Cobranet, AES50, entre d’altres.

Enllaços

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s