El MIDI i la industria dels videojocs

(Font: MIDI Manufacturers Association Incorporated)

(Font: Midi.org)

Aquest mes es celebra el trentè aniversari del MIDI. Bé, de fet es compleixen trenta anys de la primera presentació en públic del protocol al NAMM (National Association of Music Merchants) de 1983. Dave Smith, aleshores president de la companyia Sequential Circuits, va crear aquest estàndard de comunicació entre equips musicals electrònics connectats i, altrament, entre aquests equips i ordinadors. El MIDI s’ha destacat pel que fa a la producció musical, però també ha estat adoptat en altres camps, com la il·luminació o el món dels VJs, a mode de protocol de control. Altrament, ha permès el naixement de nous gèneres musicals derivats de la música electrònic. En la industria dels videojocs, però, el MIDI no ha acabat de trobar el seu lloc, ni ha obert la ment dels desenvolupadors tant com seria d’esperar.

Els primers jocs d’ordinador eren distribuïts en disquets. La capacitat d’emmagatzematge dels discs flexibles era un handicap que els desenvolupadors resolien, en part, amb bandes sonores en diminuts arxius MIDI. L’ús del protocol midi en els videojocs es va prolongar tant com van durar les unitats d’emmagatzematge de poca capacitat tan en ordinadors com en consoles. Així, queden clar dues coses. Primerament, la industria dels jocs de vídeo només contemplava el MIDI com a instruccions que permetien enviar la partitura musical al dispositiu esclau que les reproduiria. En segon lloc, la relació entre videojocs i MIDI es basava únicament i exclusivament en la limitació del maquinari.

( Font: NeatoShop )

( Font: NeatoShop.com )

Així i tot, dues obres van canviar la concepció de les possibilitats de la música i del MIDI en el sector dels jocs interactius electrònics: Vib-Ribbon i REZ. El primer va aparèixer per Playstation l’any 1999, i innovava en el sentit que el software del joc es carregava a la RAM de la consola i permetia al jugador inserir un CD de música en el lector. Cada pista d’àudio servia al joc per generar un nivell únic que l’usuari havia de superar. Si bé és veritat que el criteri musical a través del qual es creaven els nivells era més aviat aleatori, l’experiència interactiva permetia oferir tants nivells com cançons es reproduïssin. El segon joc, REZ, es va posar a la venda l’any 2001 per Dreamcast. Aquesta joia és un clar exemple de les possibilitats que el protocol MIDI pot oferir en el camp de la interactivitat. REZ no és més que un mata marcians de tota la vida, la seva excepcionalitat recau en el fet que les accions dels jugadors repercuteixen en els efectes i música que sonen en la partida. Segons expliquen diversos usuaris que han tingut accés al codi de la beta del videojoc, REZ conté un sistema basat en fitxers MIDI de 32 canals que contenen la partitura per cada nivell. El joc obre l’arxiu MIDI i posteriorment carrega dos arxius més: MPB i FPB. Aquest darrer dicta al motor del joc quin canal activar en cada moment, depenent de les accions del jugador, mentre que l’arxiu MPB conté els samples. Així, en cada partida, el llenguatge MIDI permet al jugador composar una peça musical única i esdevé un nou mitjà a estudiar per crear experiències interactives.

Posteriorment han aparegut diversos jocs classificats com rhythm games, els quals repten al jugador a seguir el ritme de cançons polsant diversos botons com si es tractessin de notes musicals (Guitar Hero, Phase, Rock Band, Amplitude, Frequency, Audiosurf). Algunes d’aquestes obres permeten la utilització d’arxius MIDI en l’apartat musical per posteriorment generar uns determinats efectes visuals o l’esmentada sèrie de botons. Tot i això, malauradament no hi ha hagut grans innovacions a l’hora d’implementar el protocol en els jocs de vídeo. En aquest sentit, el següent pas que haurien de seguir els desenvolupadors, és la creació de jocs en els quals es combinin les virtuts de Vib Ribbon i REZ.

El producte resultant de la hibridació podria ser un videojoc que, en primer lloc, permeti a l’usuari seleccionar la banda sonora. A partir de la música escollida, el motor del joc generaria un nivell, uns enemics, una estètica i unes característiques de jugabilitat determinades. Altrament, les accions de l’usuari dins la partida tindrien la seva repercussió en la música i efectes sonors. Aquest concepte de videojoc només pot ser possible a través d’arxius MIDI, gràcies als missatges i instruccions que contenen per controlar tots els aspectes del so. Així, cada paràmetre del joc s’assignaria a un missatge MIDI de l’arxiu en reproducció. Per exemple, el nombre d’enemics que apareixen podria venir determinat pel pitch; la velocitat del joc pel nombre de notes que sonen simultàniament; o els colors de l’entorn segons sona una nota o una altra, etc. D’altra banda, cada acció del jugador dins la partida també s’hauria d’assignar a un missatge MIDI. D’aquesta manera, quan el personatge controlat pel jugador no es mogués el volum baixaria; quan disparés girant cap a l’esquerra es silenciarien tots els instruments del 64 al 127; i quan es disparés a la inversa es silenciarien els compresos del zero al 63… La clau romandria en escollir degudament amb quins paràmetres del joc i de l’acció anirien associats els missatges MIDI. Tampoc seria descabellat permetre a l’usuari modificar aquestes relacions i aplicar noves variables. L’experiència resultant seria immersiva, única i afegiria un fort valor de “re-jugabilitat” a l’obra. Possiblement, la idea té més d’experiment que de videojoc, però permetria obtenir una precisa relació entre música i jugabilitat, cosa que la majoria de rythm games no aconsegueixen per culpa de treballar amb arxius d’àudio i no pas amb arxius MIDI.

El MIDI segueix sent un estàndard de la industria musical 30 anys després, mentre que la industria dels videojocs renega de la seva existència encegada en l’esteticisme de l’HD. La falta d’innovació en el sector es palpa en la inacabable publicació de rythm games que no fan més que repetir la mateixa formula des de fa gairebé deu anys, i de fer-ho amb un criteri musical dubtós. El MIDI segueix estan aquí, i potser quan la gent es cansi de tocar la “guitarreta” de plàstic, els desenvolupadors veuran el MIDI i s’estranyaran: “Això porta aquí més de trenta anys i encara no n’hem tret suc?”.

(Font: Noveltyknees de Erin Nations)

(Font: Noveltyknees.wordpress.com)

Webgrafia

30th Anniversary of MIDI [en línia]. La Habra: MIDI Manufacturers Association Incorporated. <http://www.midi.org/midi30/> [Consulta: 21 de gener de 2013].

 Bikerboy909. “Midi Light Show” ” [en línia]. Youtube. Youtube, LLC., 18 de novembre de 2010.  <http://www.youtube.com/watch?v=hyj761I2ygI> [Consulta: 22 de gener de 2013].

 King Sigh. “MPC + Resolume (VJ Software) via MIDI” [en línia]. Youtube. Youtube, LLC., 16 de desembre de 2012. <http://www.youtube.com/watch?v=HXZUVMn99Iw> [Consulta: 22 de genere de 2013].

 NAMM.org Believe in music [en línia]. Carlsbad: NAMM, the National Association of Music Merchants. <http://www.namm.org/> [Consulta: 12 de gener de 2013].

 Pcvideogamer. “REZ (Dreamcast – HD)” [en línia]. Youtube. Youtube, LLC., 12 d’agost de 2011. <http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=YZL4Cbt-knk> [Consulta: 18 de gener de 2013].

 “REZ Hacking” [en línia]. A: Technical Discussion. SonicRetro, 11 de desembre de 2009. <http://forums.sonicretro.org/index.php?showtopic=18612&st=0> [Consulta: 12 de gener de 2013].

 Vib Ribbon [en línia]. Sony Computer Entertainment Europe. <http://www.vib-ribbon.com/> [Consulta: 10 de gener de 2013].

 Xbox Game Store. Rez HD [en línia]. Microsoft. <http://marketplace.xbox.com/en-US/Product/Rez-HD/66acd000-77fe-1000-9115-d802584108b3> [Consulta: 10 de gener de 2013].